literatura catalana 1Bat CT2

'>http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf?bkcode=000101252591378ce65cc&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1"> name="scale" value="noscale" />'>http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf" type="application/x-shockwave-flash" scale="noscale" allowScriptAccess="always" loop="false" salign="t" wmode="transparent" style="width:240px; height:147px" flashvars="bkcode=000101252591378ce65cc&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1">

La Decadència

2009-12-11T09:43:00.000-08:00

La Decadència

Publish at Calaméo or browse others.

Els trobadors

2009-11-21T09:18:00.000-08:00

Busqueu informació sobre la vida del trobador Guillem de Cabestany i feu-ne el resum

Trobador català en llengua provençal. Les biografies provençals li van aplicar la llegenda segons la qual va estar enamorat de Saurimonda, dona de Ramon de Castell-Rosselló; el marit, gelós, el va matar i li va donar el cor com a menjar a la dama, la qual, en saber-ho, es va suïcidar. La llegenda s'havia estès per Europa al s XII i va ser aplicada també a d'altres poetes. Les obres de Guillem de Cabestany van ser recollides per Boccaccio al Decamerone i per Stendhal a De l'amour (1822). Les dades biogràfiques reals són poques. S'han conservat d'ell nou cançons (dues que no es sap del cert ), en les quals va elaborar una poesia culta i de rima difícil. La més famosa és Lo dous cossire.

Copieu el sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere

I
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

II
Marques, ben aion les peiras
a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las dentz tres;
no.i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

III
Del bratz no.us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe.l nervi vos estendes
.A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

IV
Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
guardar se deu tota ves
qon qe.z an: an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

V
Marques, ben es fols qui.s vana
c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

I
Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense pretensions,
jo faré del meu Marquès,
del traïdor de Mataplana,
que és d'engany farcit i ple.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

II
Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

III
Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

IV
Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de gaurdar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi en vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

V
Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà en la primera estrofa introdueix la seva sàtira contra Ponç de Mataplana, tot seguit explica Ponç és un home poc destre, després critica el seu físic, a la quarta estrofa tots els que l’envolten són uns corruptes com ell, finalment el titlla d’homosexual.

Guillem de Berguedà realitaxa un sirventès personal ja que critica Ponç de Mataplana un noble que no és el seu senyor.

Tirant lo Blanc i la Cavalleria

2009-11-13T09:38:00.000-08:00

La cavalleria a Tirant lo Blanc
A la novela de Tirant lo Blanc es veuen reflectits molts aspectes que pertanyen a la cavalleria. Aquí explicarem els conceptes que surten a Tirant a lo Blanc:

Justes
La justa s'acostumava a celebrar en ocasió de festes cortesanes i enfrontava dos cavallers que solien combatre a cavall en un camp delimitat amb tanques de fusta i una fusta al mig que limitava el camp de cada cavaller i evitava que els cavalls topessin entre ells.
Els combatents lluitaven amb llances preparades per no ferir el contrari, ja que es tractava d'un simulacre.
Tirant realitza una justa a l’imperi grec, i jura que no en tornarà a fer mai cap més.

Torneigs
El torneig és l'enfrontament en que lluiten diverses quadrilles de cavallers. El joc solia constar de tres parts: primer hi havia una justa, amb combat a peu, després l'enfrontament entre les quadrilles de cavallers, i finalment, l'entrega dels premis.
El torneig es realitzava en un espai preparat, anomenat camp clos, sota la mirada dels jutges que puntuaven els equips i els espectadors i espectadores, que omplien l'indret.
Quan arriba el cosí de Tirant organitzen un torneig en dos equips diferenciats per una bandera de diferents colors que portaven en el casc.

Arnés del cavaller
1. bacinet amb careta
2. espatllàs
3. guardabraç
4. colzera
5. amambraç
6. manyopa
7. guantellet
8. plata o cuirassa pectoral
9. plata o cuirassa dorsal
10. pancera
11. faldatge
12. escarsella
13. cuixera
14. genollera
15. gambera
16. sabata de ferro
17. sagnies o gossets
18. gossets

Els arnesos podien ser molt rics: brillants, lluents, en funció de la importància social i econòmica del cavaller que els posseïa.
Quan Tirant aconsegueix tocar les parts “més nobles” a Carmesina amb la seva cama , es fa guarnir la sabata amb joies i diverses riqueses.

Armes ofensives
-Espasa
-Llança
-Daga
-Destral
-Maça
Tirant majoritàriament utilitza l'espasa com a arma principal, ja que en totes les batalles que succeeixen al llarg de l'obra, la porta.

Armes defensives
-Gipó
-Cota de malla
-Gosset
-Escut
-Casc
Tirant a les batalles les utilitza totes.

Els perills de la Cavalleria
La cavalleria comportava diversos perills, als quals havia d'aprendre a enfrontar-se el cavaller que volgués tenir èxit.
El cavaller duia una estructura de ferro que podia pesar uns 30 kg, li era difícil moure's i fins i tot de respirar.
El casc que portaven tenien un camp de visió molt limitat. I també, no s'hi sentia bé perquè el casc només disposava d'uns foradets al costat de l'orella.
Hi havia també el perill de les caigudes del cavall (un cavall de guerra era molt més gros que un de normal). El cavaller havia d'aprendre a caure bé del cavall amb el pes de l'armadura i no podia aixecar-se, els soldats enemics estaven esperant aquest moment per assassinar-lo.
Un exemple d'aquests perills és quan Tirant està lluitant a l'Imperi Grec. En aquesta batalla Tirant es ferit de mort quan el rei d'Egipte el desestavilitza del cavall i els seus companys l'ajuden aixecar-se, és ferit greument però es recupera.

Les guerres entre cavallers
Les guerres entre cavallers eren força habituals perquè donaven prestigi a les corts on se celebraven. N'hi ha de dos tipus:
-Les batalles a ultrança, que eren enfrontaments a mort i que es declaraven a través de les lletres de batalla . Es designa un jutge imparcial, que acostuma a ser el rei o un gran senyor feudal.
-Els deseiximents, que signifiquen la ruptura de les bones relacions entre dos cavallers. Quan s'arriba en aquesta situació, tot és permès: destruir cases o collites, raptar i matar persones, violar dones... Els conflictes es traspassen de generació en generació.
En el cas de Tirant lo Blanc són batalles a ultrança. Un clar exemple és la batalla de Tirant contra el senyor de Vilasermes. En el qual es designa un jutge, Clarós de Clarença i per mitjà d'un patge francés el senyor de Vilasermes fa arribar la carta de batalla a Tirant. Es decideix amb amb quines condicions de batalla es combatrà.

Esquema de la lírica

2009-10-08T10:38:00.001-07:00

Exercici: Anàlisi de textos, figures retòriques i tòpics

2009-10-07T02:43:00.000-07:00

Pues si tan breve se nombra,

De nuestra vida gocemos

El rato que la tenemos:

Dios a nuestro vientre hagamos;

Comamos hoy y bebamos,

Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

1. Tòpic: Carpe Diem

2. Recursos estilístics

Hipèrbaton: “Dios a nuestro vientre hagamos”

(…) coged de vuestra alegre primavera

El dulce fruto, antes que el tiempo airado

Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

1. Tòpic: Fugit irreparabile tempus

2. Recursos estilístics

Metáfora: “coged de vuestra alegre primavera”

¿Qué descansada vida

La del que huye del mundanal ruïdo

Y sigue la escondida

Senda por donde han ido

Los pocos sabios que en el mundo han sido?

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada

1. Tòpic: locus amoenus

2. Recursos estilístics

Interrogació retòrica: tot el poema

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer

De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,

No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLING

1. Tòpic: Carpe Diem

2. Recursos estilístics

Hipèrbaton: “No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.”

Prou té per viure qui en modesta taula

Posa amb nou llustre

Lo saber dels avis:

Mai li dissipen una son lleugera

Sòrdides ànsies.

Què tants esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

Viure voldríem? Qui , deixant la patria,

Fuig de si propi?

M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

1. Tòpic: Sic transit gloria mundi

2. Recursos estilístics

Interrogació retòrica: “Per què dins terres que altre sol fecunda

Viure voldríem? ”

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

Places I temples I edificis grans,

Delícies, tresors, que són germans

De mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors

Un riu que banyi l’herba pels voltants,

Un ocellet que d’amor vessi els plants

Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

1. Tòpic: Sic transit gloria mundi

2. Recursos estilístics

Enumeració: “Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

Places I temples I edificis grans,

Delícies, tresors, que són germans

De mil pensaments durs, de mil dolors.”

Feliç l’home el desig i cura del qual

És limitat per alguns pocs acres paterns,

I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

En son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

I els seus ramats proporcionen abillament,

A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,

Foc a l’hivern

(…)

A.POPE

1. Tòpic: beatus ille

2. Recursos estilístics

Personificació: “ I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu”

A LES VANITATS MUNDANES

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna

Anam amb vents contraris navegant

I trobam-nos molt baix arrastrant

Pensant tenir los peus sobre la lluna;

(...)

Delits, riqueses, honres, majestats

No poden saciar l’enteniment

Creat per a gosar béns eternals.

(...)

Francesc Vicenç Garcia

1. Tòpic: Contempus mundi

2. Recursos estilístics

Hipérbole: “Pensant tenir los peus sobre la lluna”

Alça’t, oh Barcelona,

Prou has estat postrada i abatuda!

Mira que una corona

Tan gran com la perduda

Te guarda el cel tal volta per ton front!

Surt ja de t’agonia!

Pensa que els nostres fills, amb veu severa,

Preguntaran-te un dia:

“Què has fet de ta senyera?

On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS

1. Tòpic: Ubi sunt

2. Recursos estilístics

Comparació: “Mira que una corona

Tan gran com la perduda”

10.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,

tot és efímer, tot és en va.

3 Què en treu l'home

de tots els treballs

amb què s'afanya sota el sol?

1. Tòpic: Fugit irreparabile tempus

2. Recursos estilístics

Interrogació retòrica: “ 3 Què en treu l'home

de tots els treballs

amb què s'afanya sota el sol?”

11.

Que n'ets, de bella, estimada meva,

que n'ets, de bella!

Els teus ulls són coloms

darrere el teu vel.

La teva cabellera és com un ramat de cabres

que baixen de les muntanyes de Galaad.

2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses

que pugen de banyar-se.

Totes van aparellades,

no n'hi ha cap sense companya.

3 Com un fil escarlata són els teus llavis,

la teva boca és un encís,

dues meitats de magrana són les teves galtes

darrere el teu vel.

4 El teu coll és com la torre de David,

que s'alça sobre els cims;

hi ha penjats mil escuts,

tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

1. Tòpic: descriptio puellae

2. Recursos estilístics

Hipèrbole: “El teu coll és com la torre de David”

Metàfora: “Els teus ulls són coloms

darrere el teu vel.”

Comparació: “La teva cabellera és com un ramat de cabres

que baixen de les muntanyes de Galaad.”

12.

CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,

ara és la nit, per a morir i amar.

¿Qui tindrà mai fermança ni penyora

de l'endemà?

Veurem potser la il·lusió desfeta;

potser l'afany d'aquesta nit d'estiu

com una flor dins una mà distreta

caigui en el riu.

A mitjanit, els penitents ferotges,

són, dotze cops, de trista sang remulls.

Dotze besars volen comptar els rellotges

sobre els teus ulls.

¿Qui sap si vers la delejant bandera

em cridaran trompetes matinals?

¿O si el doll de la teva cabellera

tempta la falç?

Ara és el temps, a punt de meravella.

L'estel ens diu que fem la via ensems.

Ara és el temps que sou encara bella.

Ara és el temps.

Josep Carner

1. Tòpic: Fugit irreparabile tempus

2. Recursos estilístics

Anàfora: “ Ara és el temps, a punt de meravella.

L'estel ens diu que fem la via ensems.

Ara és el temps que sou encara bella.

Ara és el temps.”

Paràfrasi de l’onze “càntic dels càntics”

Què n’ets de maca, estimada,

què n’ets de maca!

Els teus ulls preciosos

amagats sota un mocador

Els teus cabells són ondulats.

Les teves dents són netes i perfectes.

Totes les dents estàn perfectament alineades.

Els teus llavis són vermells i prims,

la teva boca és preciosa,

les teves galtes pigades

amagats sota el teu mocador

el teu coll és molt llarg

que destaquen per sobre dels altres

on hi ha penjades moltes joies,

dels que t’han intentat seduir.

Paràfrasi del sonet XXIII de Garcilaso de la Vega

Preneu de la vostre joventut

Les virtuts, abans de fer-vos més gran.

Paràfrasi de F.hölderling

Es fa de nit, aprofitem la última nit de tardor

I estem emocionats, i curta és la vida,

I això, amic meu, ens porta a recordar els dies feliços

I no ho sabrem expressar.

Paràfrasi de Calderón de la Barca , El gran teatro del mundo

Si és tan breu

gaudim de la vida

el temps que ens duri:

Déu ens ajudi;

Aprofitem i vivim la vida

Que dura poc.