1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.
CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo
1. Tòpic: Carpe Diem
2. Recursos estilístics
Hipèrbaton: “Dios a nuestro vientre hagamos”
2.
(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)
GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII
1. Tòpic: Fugit irreparabile tempus
2. Recursos estilístics
Metáfora: “coged de vuestra alegre primavera”
3.
¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido?
FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada
1. Tòpic: locus amoenus
2. Recursos estilístics
Interrogació retòrica: tot el poema
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING
1. Tòpic: Carpe Diem
2. Recursos estilístics
Hipèrbaton: “No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.”
5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes
1. Tòpic: Sic transit gloria mundi
2. Recursos estilístics
Interrogació retòrica: “Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? ”
6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÉDICI
1. Tòpic: Sic transit gloria mundi
2. Recursos estilístics
Enumeració: “Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.”
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
1. Tòpic: beatus ille
2. Recursos estilístics
Personificació: “ I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu”
8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia
1. Tòpic: Contempus mundi
2. Recursos estilístics
Hipérbole: “Pensant tenir los peus sobre la lluna”
9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
RUBIÓ I ORS
1. Tòpic: Ubi sunt
2. Recursos estilístics
Comparació: “Mira que una corona
Tan gran com la perduda”
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
1. Tòpic: Fugit irreparabile tempus
2. Recursos estilístics
Interrogació retòrica: “ 3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?”
11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics
1. Tòpic: descriptio puellae
2. Recursos estilístics
Hipèrbole: “El teu coll és com la torre de David”
Metàfora: “Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.”
Comparació: “La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.”
12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA
Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il·lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
1. Tòpic: Fugit irreparabile tempus
2. Recursos estilístics
Anàfora: “ Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.”
3.
Paràfrasi de l’onze “càntic dels càntics”
Què n’ets de maca, estimada,
què n’ets de maca!
Els teus ulls preciosos
amagats sota un mocador
Els teus cabells són ondulats.
Les teves dents són netes i perfectes.
Totes les dents estàn perfectament alineades.
Els teus llavis són vermells i prims,
la teva boca és preciosa,
les teves galtes pigades
amagats sota el teu mocador
el teu coll és molt llarg
que destaquen per sobre dels altres
on hi ha penjades moltes joies,
dels que t’han intentat seduir.
Paràfrasi del sonet XXIII de Garcilaso de la Vega
Preneu de la vostre joventut
Les virtuts, abans de fer-vos més gran.
Paràfrasi de F.hölderling
Es fa de nit, aprofitem la última nit de tardor
I estem emocionats, i curta és la vida,
I això, amic meu, ens porta a recordar els dies feliços
I no ho sabrem expressar.
Paràfrasi de Calderón de la Barca , El gran teatro del mundo
Si és tan breu
gaudim de la vida
el temps que ens duri:
Déu ens ajudi;
Aprofitem i vivim la vida
Que dura poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada