dimecres, 7 d’octubre del 2009

Exercici: Anàlisi de textos, figures retòriques i tòpics

1.

Pues si tan breve se nombra,

De nuestra vida gocemos

El rato que la tenemos:

Dios a nuestro vientre hagamos;

Comamos hoy y bebamos,

Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

1. Tòpic: Carpe Diem

2. Recursos estilístics

Hipèrbaton: “Dios a nuestro vientre hagamos”

2.

(…) coged de vuestra alegre primavera

El dulce fruto, antes que el tiempo airado

Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

1. Tòpic: Fugit irreparabile tempus

2. Recursos estilístics

Metáfora: “coged de vuestra alegre primavera”

3.

¿Qué descansada vida

La del que huye del mundanal ruïdo

Y sigue la escondida

Senda por donde han ido

Los pocos sabios que en el mundo han sido?

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada

1. Tòpic: locus amoenus

2. Recursos estilístics

Interrogació retòrica: tot el poema

4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer

De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,

No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLING

1. Tòpic: Carpe Diem

2. Recursos estilístics

Hipèrbaton: “No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.”

5.

Prou té per viure qui en modesta taula

Posa amb nou llustre

Lo saber dels avis:

Mai li dissipen una son lleugera

Sòrdides ànsies.

Què tants esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

Viure voldríem? Qui , deixant la patria,

Fuig de si propi?

M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

1. Tòpic: Sic transit gloria mundi

2. Recursos estilístics

Interrogació retòrica: “Per què dins terres que altre sol fecunda

Viure voldríem? ”

6.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

Places I temples I edificis grans,

Delícies, tresors, que són germans

De mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors

Un riu que banyi l’herba pels voltants,

Un ocellet que d’amor vessi els plants

Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

1. Tòpic: Sic transit gloria mundi

2. Recursos estilístics

Enumeració: “Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

Places I temples I edificis grans,

Delícies, tresors, que són germans

De mil pensaments durs, de mil dolors.”

7.

Feliç l’home el desig i cura del qual

És limitat per alguns pocs acres paterns,

I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

En son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

I els seus ramats proporcionen abillament,

A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,

Foc a l’hivern

(…)

A.POPE

1. Tòpic: beatus ille

2. Recursos estilístics

Personificació: “ I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu”

8.

A LES VANITATS MUNDANES

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna

Anam amb vents contraris navegant

I trobam-nos molt baix arrastrant

Pensant tenir los peus sobre la lluna;

(...)

Delits, riqueses, honres, majestats

No poden saciar l’enteniment

Creat per a gosar béns eternals.

(...)

Francesc Vicenç Garcia

1. Tòpic: Contempus mundi

2. Recursos estilístics

Hipérbole: “Pensant tenir los peus sobre la lluna”

9.

Alça’t, oh Barcelona,

Prou has estat postrada i abatuda!

Mira que una corona

Tan gran com la perduda

Te guarda el cel tal volta per ton front!

Surt ja de t’agonia!

Pensa que els nostres fills, amb veu severa,

Preguntaran-te un dia:

“Què has fet de ta senyera?

On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS

1. Tòpic: Ubi sunt

2. Recursos estilístics

Comparació: “Mira que una corona

Tan gran com la perduda”

10.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,

tot és efímer, tot és en va.

3 Què en treu l'home

de tots els treballs

amb què s'afanya sota el sol?

1. Tòpic: Fugit irreparabile tempus

2. Recursos estilístics

Interrogació retòrica: 3 Què en treu l'home

de tots els treballs

amb què s'afanya sota el sol?”

11.

Que n'ets, de bella, estimada meva,

que n'ets, de bella!

Els teus ulls són coloms

darrere el teu vel.

La teva cabellera és com un ramat de cabres

que baixen de les muntanyes de Galaad.

2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses

que pugen de banyar-se.

Totes van aparellades,

no n'hi ha cap sense companya.

3 Com un fil escarlata són els teus llavis,

la teva boca és un encís,

dues meitats de magrana són les teves galtes

darrere el teu vel.

4 El teu coll és com la torre de David,

que s'alça sobre els cims;

hi ha penjats mil escuts,

tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

1. Tòpic: descriptio puellae

2. Recursos estilístics

Hipèrbole: “El teu coll és com la torre de David”

Metàfora: “Els teus ulls són coloms

darrere el teu vel.”

Comparació: “La teva cabellera és com un ramat de cabres

que baixen de les muntanyes de Galaad.”

12.

CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,

ara és la nit, per a morir i amar.

¿Qui tindrà mai fermança ni penyora

de l'endemà?

Veurem potser la il·lusió desfeta;

potser l'afany d'aquesta nit d'estiu

com una flor dins una mà distreta

caigui en el riu.

A mitjanit, els penitents ferotges,

són, dotze cops, de trista sang remulls.

Dotze besars volen comptar els rellotges

sobre els teus ulls.

¿Qui sap si vers la delejant bandera

em cridaran trompetes matinals?

¿O si el doll de la teva cabellera

tempta la falç?

Ara és el temps, a punt de meravella.

L'estel ens diu que fem la via ensems.

Ara és el temps que sou encara bella.

Ara és el temps.

Josep Carner

1. Tòpic: Fugit irreparabile tempus

2. Recursos estilístics

Anàfora: “ Ara és el temps, a punt de meravella.

L'estel ens diu que fem la via ensems.

Ara és el temps que sou encara bella.

Ara és el temps.”


3.

Paràfrasi de l’onze “càntic dels càntics”

Què n’ets de maca, estimada,

què n’ets de maca!

Els teus ulls preciosos

amagats sota un mocador

Els teus cabells són ondulats.

Les teves dents són netes i perfectes.

Totes les dents estàn perfectament alineades.

Els teus llavis són vermells i prims,

la teva boca és preciosa,

les teves galtes pigades

amagats sota el teu mocador

el teu coll és molt llarg

que destaquen per sobre dels altres

on hi ha penjades moltes joies,

dels que t’han intentat seduir.


Paràfrasi del sonet XXIII de Garcilaso de la Vega

Preneu de la vostre joventut

Les virtuts, abans de fer-vos més gran.

Paràfrasi de F.hölderling

Es fa de nit, aprofitem la última nit de tardor

I estem emocionats, i curta és la vida,

I això, amic meu, ens porta a recordar els dies feliços

I no ho sabrem expressar.

Paràfrasi de Calderón de la Barca , El gran teatro del mundo

Si és tan breu

gaudim de la vida

el temps que ens duri:

Déu ens ajudi;

Aprofitem i vivim la vida

Que dura poc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada