Els trobadors

Busqueu informació sobre la vida del trobador Guillem de Cabestany i feu-ne el resum

Trobador català en llengua provençal. Les biografies provençals li van aplicar la llegenda segons la qual va estar enamorat de Saurimonda, dona de Ramon de Castell-Rosselló; el marit, gelós, el va matar i li va donar el cor com a menjar a la dama, la qual, en saber-ho, es va suïcidar. La llegenda s'havia estès per Europa al s XII i va ser aplicada també a d'altres poetes. Les obres de Guillem de Cabestany van ser recollides per Boccaccio al Decamerone i per Stendhal a De l'amour (1822). Les dades biogràfiques reals són poques. S'han conservat d'ell nou cançons (dues que no es sap del cert ), en les quals va elaborar una poesia culta i de rima difícil. La més famosa és Lo dous cossire.

Copieu el sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere

I Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de mon Marques del traichor de Mataplana, q'es d'engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. II Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras, on perdetz de las dentz tres; no.i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. III Del bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes .A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. IV Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria; guardar se deu tota ves qon qe.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. V Marques, ben es fols qui.s vana c'ab vos tenga meliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

I Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, jo faré del meu Marquès, del traïdor de Mataplana, que és d'engany farcit i ple. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. II Marquès, bé hagin les pedres, a Melgur, prop de Someires, on perdéreu tres de les dents; no tenen cap dany que les primeres encara continuen allò i no ho sembla gens. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. III Pel braç no us dono una figa, que sembla cabiró de biga i el porteu mal estès; es necessitaria ortiga que el nervi us estengués Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. IV Marquès, qui en vós confia no té amor ni companyia; ha de gaurdar-se sempre en qualsevol ocasió: sigui de dia i de nit no vagi en vós de cap manera. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. V Marquès, és ben boig qui es vana de fer migdiada amb vós sense calces de cordovà; i mai fill de cristiana pitjor costum no ha permès. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà en la primera estrofa introdueix la seva sàtira contra Ponç de Mataplana, tot seguit explica Ponç és un home poc destre, després critica el seu físic, a la quarta estrofa tots els que l’envolten són uns corruptes com ell, finalment el titlla d’homosexual.

Guillem de Berguedà realitaxa un sirventès personal ja que critica Ponç de Mataplana un noble que no és el seu senyor.

Tirant lo Blanc i la Cavalleria

La cavalleria a Tirant lo Blanc
A la novela de Tirant lo Blanc es veuen reflectits molts aspectes que pertanyen a la cavalleria. Aquí explicarem els conceptes que surten a Tirant a lo Blanc:

Justes
La justa s'acostumava a celebrar en ocasió de festes cortesanes i enfrontava dos cavallers que solien combatre a cavall en un camp delimitat amb tanques de fusta i una fusta al mig que limitava el camp de cada cavaller i evitava que els cavalls topessin entre ells.
Els combatents lluitaven amb llances preparades per no ferir el contrari, ja que es tractava d'un simulacre.
Tirant realitza una justa a l’imperi grec, i jura que no en tornarà a fer mai cap més.

Torneigs
El torneig és l'enfrontament en que lluiten diverses quadrilles de cavallers. El joc solia constar de tres parts: primer hi havia una justa, amb combat a peu, després l'enfrontament entre les quadrilles de cavallers, i finalment, l'entrega dels premis.
El torneig es realitzava en un espai preparat, anomenat camp clos, sota la mirada dels jutges que puntuaven els equips i els espectadors i espectadores, que omplien l'indret.
Quan arriba el cosí de Tirant organitzen un torneig en dos equips diferenciats per una bandera de diferents colors que portaven en el casc.

Arnés del cavaller
1. bacinet amb careta
2. espatllàs
3. guardabraç
4. colzera
5. amambraç
6. manyopa
7. guantellet
8. plata o cuirassa pectoral
9. plata o cuirassa dorsal
10. pancera
11. faldatge
12. escarsella
13. cuixera
14. genollera
15. gambera
16. sabata de ferro
17. sagnies o gossets
18. gossets

Els arnesos podien ser molt rics: brillants, lluents, en funció de la importància social i econòmica del cavaller que els posseïa.
Quan Tirant aconsegueix tocar les parts “més nobles” a Carmesina amb la seva cama , es fa guarnir la sabata amb joies i diverses riqueses.

Armes ofensives
-Espasa
-Llança
-Daga
-Destral
-Maça
Tirant majoritàriament utilitza l'espasa com a arma principal, ja que en totes les batalles que succeeixen al llarg de l'obra, la porta.

Armes defensives
-Gipó
-Cota de malla
-Gosset
-Escut
-Casc
Tirant a les batalles les utilitza totes.

Els perills de la Cavalleria
La cavalleria comportava diversos perills, als quals havia d'aprendre a enfrontar-se el cavaller que volgués tenir èxit.
El cavaller duia una estructura de ferro que podia pesar uns 30 kg, li era difícil moure's i fins i tot de respirar.
El casc que portaven tenien un camp de visió molt limitat. I també, no s'hi sentia bé perquè el casc només disposava d'uns foradets al costat de l'orella.
Hi havia també el perill de les caigudes del cavall (un cavall de guerra era molt més gros que un de normal). El cavaller havia d'aprendre a caure bé del cavall amb el pes de l'armadura i no podia aixecar-se, els soldats enemics estaven esperant aquest moment per assassinar-lo.
Un exemple d'aquests perills és quan Tirant està lluitant a l'Imperi Grec. En aquesta batalla Tirant es ferit de mort quan el rei d'Egipte el desestavilitza del cavall i els seus companys l'ajuden aixecar-se, és ferit greument però es recupera.

Les guerres entre cavallers
Les guerres entre cavallers eren força habituals perquè donaven prestigi a les corts on se celebraven. N'hi ha de dos tipus:
-Les batalles a ultrança, que eren enfrontaments a mort i que es declaraven a través de les lletres de batalla . Es designa un jutge imparcial, que acostuma a ser el rei o un gran senyor feudal.
-Els deseiximents, que signifiquen la ruptura de les bones relacions entre dos cavallers. Quan s'arriba en aquesta situació, tot és permès: destruir cases o collites, raptar i matar persones, violar dones... Els conflictes es traspassen de generació en generació.
En el cas de Tirant lo Blanc són batalles a ultrança. Un clar exemple és la batalla de Tirant contra el senyor de Vilasermes. En el qual es designa un jutge, Clarós de Clarença i per mitjà d'un patge francés el senyor de Vilasermes fa arribar la carta de batalla a Tirant. Es decideix amb amb quines condicions de batalla es combatrà.