Els trobadors

Busqueu informació sobre la vida del trobador Guillem de Cabestany i feu-ne el resum

Trobador català en llengua provençal. Les biografies provençals li van aplicar la llegenda segons la qual va estar enamorat de Saurimonda, dona de Ramon de Castell-Rosselló; el marit, gelós, el va matar i li va donar el cor com a menjar a la dama, la qual, en saber-ho, es va suïcidar. La llegenda s'havia estès per Europa al s XII i va ser aplicada també a d'altres poetes. Les obres de Guillem de Cabestany van ser recollides per Boccaccio al Decamerone i per Stendhal a De l'amour (1822). Les dades biogràfiques reals són poques. S'han conservat d'ell nou cançons (dues que no es sap del cert ), en les quals va elaborar una poesia culta i de rima difícil. La més famosa és Lo dous cossire.

Copieu el sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere

I Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de mon Marques del traichor de Mataplana, q'es d'engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. II Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras, on perdetz de las dentz tres; no.i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. III Del bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes .A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. IV Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria; guardar se deu tota ves qon qe.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. V Marques, ben es fols qui.s vana c'ab vos tenga meliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

I Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, jo faré del meu Marquès, del traïdor de Mataplana, que és d'engany farcit i ple. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. II Marquès, bé hagin les pedres, a Melgur, prop de Someires, on perdéreu tres de les dents; no tenen cap dany que les primeres encara continuen allò i no ho sembla gens. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. III Pel braç no us dono una figa, que sembla cabiró de biga i el porteu mal estès; es necessitaria ortiga que el nervi us estengués Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. IV Marquès, qui en vós confia no té amor ni companyia; ha de gaurdar-se sempre en qualsevol ocasió: sigui de dia i de nit no vagi en vós de cap manera. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. V Marquès, és ben boig qui es vana de fer migdiada amb vós sense calces de cordovà; i mai fill de cristiana pitjor costum no ha permès. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple.

Guillem de Berguedà en la primera estrofa introdueix la seva sàtira contra Ponç de Mataplana, tot seguit explica Ponç és un home poc destre, després critica el seu físic, a la quarta estrofa tots els que l’envolten són uns corruptes com ell, finalment el titlla d’homosexual.

Guillem de Berguedà realitaxa un sirventès personal ja que critica Ponç de Mataplana un noble que no és el seu senyor.