La cavalleria a Tirant lo Blanc
A la novela de Tirant lo Blanc es veuen reflectits molts aspectes que pertanyen a la cavalleria. Aquí explicarem els conceptes que surten a Tirant a lo Blanc:
A la novela de Tirant lo Blanc es veuen reflectits molts aspectes que pertanyen a la cavalleria. Aquí explicarem els conceptes que surten a Tirant a lo Blanc:
Justes
La justa s'acostumava a celebrar en ocasió de festes cortesanes i enfrontava dos cavallers que solien combatre a cavall en un camp delimitat amb tanques de fusta i una fusta al mig que limitava el camp de cada cavaller i evitava que els cavalls topessin entre ells.
Els combatents lluitaven amb llances preparades per no ferir el contrari, ja que es tractava d'un simulacre.
Tirant realitza una justa a l’imperi grec, i jura que no en tornarà a fer mai cap més.
La justa s'acostumava a celebrar en ocasió de festes cortesanes i enfrontava dos cavallers que solien combatre a cavall en un camp delimitat amb tanques de fusta i una fusta al mig que limitava el camp de cada cavaller i evitava que els cavalls topessin entre ells.
Els combatents lluitaven amb llances preparades per no ferir el contrari, ja que es tractava d'un simulacre.
Tirant realitza una justa a l’imperi grec, i jura que no en tornarà a fer mai cap més.
Torneigs
El torneig és l'enfrontament en que lluiten diverses quadrilles de cavallers. El joc solia constar de tres parts: primer hi havia una justa, amb combat a peu, després l'enfrontament entre les quadrilles de cavallers, i finalment, l'entrega dels premis.
El torneig es realitzava en un espai preparat, anomenat camp clos, sota la mirada dels jutges que puntuaven els equips i els espectadors i espectadores, que omplien l'indret.
Quan arriba el cosí de Tirant organitzen un torneig en dos equips diferenciats per una bandera de diferents colors que portaven en el casc.
El torneig és l'enfrontament en que lluiten diverses quadrilles de cavallers. El joc solia constar de tres parts: primer hi havia una justa, amb combat a peu, després l'enfrontament entre les quadrilles de cavallers, i finalment, l'entrega dels premis.
El torneig es realitzava en un espai preparat, anomenat camp clos, sota la mirada dels jutges que puntuaven els equips i els espectadors i espectadores, que omplien l'indret.
Quan arriba el cosí de Tirant organitzen un torneig en dos equips diferenciats per una bandera de diferents colors que portaven en el casc.
Arnés del cavaller
1. bacinet amb careta
2. espatllàs
3. guardabraç
4. colzera
5. amambraç
6. manyopa
7. guantellet
8. plata o cuirassa pectoral
9. plata o cuirassa dorsal
10. pancera
11. faldatge
12. escarsella
13. cuixera
14. genollera
15. gambera
16. sabata de ferro
17. sagnies o gossets
18. gossets
Els arnesos podien ser molt rics: brillants, lluents, en funció de la importància social i econòmica del cavaller que els posseïa.
Quan Tirant aconsegueix tocar les parts “més nobles” a Carmesina amb la seva cama , es fa guarnir la sabata amb joies i diverses riqueses.
1. bacinet amb careta
2. espatllàs
3. guardabraç
4. colzera
5. amambraç
6. manyopa
7. guantellet
8. plata o cuirassa pectoral
9. plata o cuirassa dorsal
10. pancera
11. faldatge
12. escarsella
13. cuixera
14. genollera
15. gambera
16. sabata de ferro
17. sagnies o gossets
18. gossets
Els arnesos podien ser molt rics: brillants, lluents, en funció de la importància social i econòmica del cavaller que els posseïa.
Quan Tirant aconsegueix tocar les parts “més nobles” a Carmesina amb la seva cama , es fa guarnir la sabata amb joies i diverses riqueses.
Armes ofensives
-Espasa
-Llança
-Daga
-Destral
-Maça
Tirant majoritàriament utilitza l'espasa com a arma principal, ja que en totes les batalles que succeeixen al llarg de l'obra, la porta.
-Espasa
-Llança
-Daga
-Destral
-Maça
Tirant majoritàriament utilitza l'espasa com a arma principal, ja que en totes les batalles que succeeixen al llarg de l'obra, la porta.
Armes defensives
-Gipó
-Cota de malla
-Gosset
-Escut
-Casc
Tirant a les batalles les utilitza totes.
-Gipó
-Cota de malla
-Gosset
-Escut
-Casc
Tirant a les batalles les utilitza totes.
Els perills de la Cavalleria
La cavalleria comportava diversos perills, als quals havia d'aprendre a enfrontar-se el cavaller que volgués tenir èxit.
El cavaller duia una estructura de ferro que podia pesar uns 30 kg, li era difícil moure's i fins i tot de respirar.
El casc que portaven tenien un camp de visió molt limitat. I també, no s'hi sentia bé perquè el casc només disposava d'uns foradets al costat de l'orella.
Hi havia també el perill de les caigudes del cavall (un cavall de guerra era molt més gros que un de normal). El cavaller havia d'aprendre a caure bé del cavall amb el pes de l'armadura i no podia aixecar-se, els soldats enemics estaven esperant aquest moment per assassinar-lo.
Un exemple d'aquests perills és quan Tirant està lluitant a l'Imperi Grec. En aquesta batalla Tirant es ferit de mort quan el rei d'Egipte el desestavilitza del cavall i els seus companys l'ajuden aixecar-se, és ferit greument però es recupera.
Les guerres entre cavallers
Les guerres entre cavallers eren força habituals perquè donaven prestigi a les corts on se celebraven. N'hi ha de dos tipus:
-Les batalles a ultrança, que eren enfrontaments a mort i que es declaraven a través de les lletres de batalla . Es designa un jutge imparcial, que acostuma a ser el rei o un gran senyor feudal.
-Els deseiximents, que signifiquen la ruptura de les bones relacions entre dos cavallers. Quan s'arriba en aquesta situació, tot és permès: destruir cases o collites, raptar i matar persones, violar dones... Els conflictes es traspassen de generació en generació.
En el cas de Tirant lo Blanc són batalles a ultrança. Un clar exemple és la batalla de Tirant contra el senyor de Vilasermes. En el qual es designa un jutge, Clarós de Clarença i per mitjà d'un patge francés el senyor de Vilasermes fa arribar la carta de batalla a Tirant. Es decideix amb amb quines condicions de batalla es combatrà.
La cavalleria comportava diversos perills, als quals havia d'aprendre a enfrontar-se el cavaller que volgués tenir èxit.
El cavaller duia una estructura de ferro que podia pesar uns 30 kg, li era difícil moure's i fins i tot de respirar.
El casc que portaven tenien un camp de visió molt limitat. I també, no s'hi sentia bé perquè el casc només disposava d'uns foradets al costat de l'orella.
Hi havia també el perill de les caigudes del cavall (un cavall de guerra era molt més gros que un de normal). El cavaller havia d'aprendre a caure bé del cavall amb el pes de l'armadura i no podia aixecar-se, els soldats enemics estaven esperant aquest moment per assassinar-lo.
Un exemple d'aquests perills és quan Tirant està lluitant a l'Imperi Grec. En aquesta batalla Tirant es ferit de mort quan el rei d'Egipte el desestavilitza del cavall i els seus companys l'ajuden aixecar-se, és ferit greument però es recupera.
Les guerres entre cavallers
Les guerres entre cavallers eren força habituals perquè donaven prestigi a les corts on se celebraven. N'hi ha de dos tipus:
-Les batalles a ultrança, que eren enfrontaments a mort i que es declaraven a través de les lletres de batalla . Es designa un jutge imparcial, que acostuma a ser el rei o un gran senyor feudal.
-Els deseiximents, que signifiquen la ruptura de les bones relacions entre dos cavallers. Quan s'arriba en aquesta situació, tot és permès: destruir cases o collites, raptar i matar persones, violar dones... Els conflictes es traspassen de generació en generació.
En el cas de Tirant lo Blanc són batalles a ultrança. Un clar exemple és la batalla de Tirant contra el senyor de Vilasermes. En el qual es designa un jutge, Clarós de Clarença i per mitjà d'un patge francés el senyor de Vilasermes fa arribar la carta de batalla a Tirant. Es decideix amb amb quines condicions de batalla es combatrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada